LLISCANT PER LA CARA NORD DEL PIRINEU

En hiverns com l'actual, amb poques precipitacions de neu i  moltes en forma d'aigua, poder lliscar pel Pirineu és una tasca quasi impossible. I dic quasi perquè hi ha agradables sorpreses: Plató de Beille i el Pla de Beret, estacions orientades al nord que comten amb un gruix considerable de neu.  

Plató de Beille

Beille és una estació occitana, situada a l'Arieja, just darrera de les muntanyes andorranes i coneguda per haver estat, moltes vegades, final d'etapa del Tour de France. Sovint és la primera estació de fons del Pirineu en obrir les seves pistes. A més a més de la pràctica de l'esquí de fons, també ofereix altres activitats com l'iniciació a l'esquí alpí, el passeig amb trineu de gossos, passejades amb raquetes i el descens amb trineus, tot amb pistes especialment condicionades per cadascuna d'aquestes activitats, amb els seus remuntadors i cintes transportadores, sense interferir gens la pràctica de l'esquí de fons. 

La Vall d'Aran  vista desde Montcorbau

Un cop a les Cabannes, al peu de Beille es pot anar direcció a Foix per tal d'entrar a la Vall d'aran remuntant el riu Garona, tot travessant el Parc Natural dels Pirineus Ariéjoises.  Un trajecte de menys de 3h de cotxe que val la pena fer,  per tal de gaudir d'uns paissatges pirinencs únics, treballats al llarg dels segles en forma de Castells Càters.

Castell de Foix

L'estació de Baqueira Beret, ofereix la possibilitat de practicar l'esquí de fons a la zona Pla de Beret i de forma gratuïta. Les màquines trepitjaneu de les pistes d'esquí Alpí, s'encarreguen del manteniment d'aquest circuït de fons d'uns 5 km de llargada. 

Així doncs, mentre que a la majoria d'estacions catalanes no s'hi ha pogut lliscar, al Pla de Beret i Beille, les condicions de neu, han estat excel·lents.